La sinistralitat en el lloc de feina provoca 1.381 baixes laborals al Maresme durant el tercer trimestre de l’any

5 desembre 2006

Les dades recollides per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme apunten que durant el tercer trimestre de 2006, 1.381 treballadors i treballadores han patit accidents laborals a la nostra comarca que els han obligat a agafar la baixa laboral. Aquesta xifra és inferior a la registrada durant el trimestre anterior, però més elevada si la comparem amb el mateix període de l’any passat.

Dels 1.381 accidents laborals amb baixa registrats a la comarca del Maresme durant el tercer trimestre de l’any, el 99% han estat lleus, el 0,99% greus i el 0,1% mortals. L’accident més dramàtic es va produir el mes de setembre en el sector serveis i va provocar la mort d’una persona. La forta terciarització de l’economia comarcal fa que la majoria dels sinistres es produeixin en el sector serveis. Així, aquest sector ha aglutinat el 45% dels accidents laborals. Li segueix el sector de la construcció amb el 28%, la indústria amb un 25% i l’agricultura amb un 2%. Pel que fa a la relació laboral dels treballadors accidentats amb l’empresa, el 49% dels sinistres els han patit treballadors amb contracte fix, mentre que el 51% tenia un contracte eventual. Quant a la sinistralitat segons el sexe, el 76,8% dels accidents laborals amb baixa els han patit homes (1060) i un 23,2% dones (321). Si voleu accedir a l’informe elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del CCM,
Cliqueu aquí
-Si voleu accedir a les dades de trimestres anteriors,
Cliqueu aquí

Nou descens de l’atur al Maresme

11 gener 2022

2021 ha estat un any positiu pel que fa a la reducció de l’atur. El Maresme va tancar l’any amb un nou descens de la xifra de persones desocupades, concretament 196 menys que les registrades a finals de novembre.

Aquesta reducció és molt més destacada en la comparativa interanual. Tal i com recull el Report d’Atur elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, la xifra oficial de persones en situació d’atur al Maresme és de 23.202, un volum que continua sent important, però sensiblement inferior als registres del mateix període de 2020. En concret, les oficines d’ocupació maresmenca van tancar 2021 amb 7.442 inscripcions menys de demandants d’ocupació.

Amb aquestes xifres, la taxa d’atur maresmenca se situa en el 10,89%, un percentatge que es manté per sobre del provincial i del català en poc més d’un punt.

La reducció de l’atur s’ha estès a tots els sectors econòmics, sent la indústria la que ha registrat un major descens (-1,50%), seguit de la constucció (-0,94%), serveis (-0,80) i l’agricultura (-0,23%). En canvi, s’ha registrat un lleu increment del 0,08% en les inscripcions de persones sense ocupació anterior (SOA).

L’anàlisi de les dades indica que la reducció intermensual de la desocupació s’ha centrat en el col·lectiu femení, justament on la incidència de l’atur al Maresme és més destacada. Les dones que cerquen feina representen el 57,46% del total de persones inscrites a les oficines d’ocupació. A més, la taxa d’atur femení es troba molt per sobre de la masculina (el 12,91% davant del 8,99%).

Pel que fa a l’esfera local, els 30 municipis maresmencs recullen importants descensos de l’atur en la comparativa anual. En canvi, l’anàlisi intermensual és més divers. 19 municipis registren disminució de l’atur, 9 sumen persones en situació de desocupació (Arenys de Mar, Cabrera de Mar, Montgat, Òrrius, Palafolls, Sant Cebrià de Vallalta, Teià, Tiana i Vilassar de Dalt) i no es registren variacions a les dades d’Argentona i Sant Andreu de Llavaneres.

Podeu ampliar informació consultant la infografia interactiva del Report d’Atur del mes de desembre de 2021

Les llars unipersonals guanyen pes al Maresme, encara que les més freqüents són les formades per dues persones

3 novembre 2023

El tipus de llar més comuna al Maresme és la formada per una família, però en els darrers 10 anys han guanyat pes les unipersonals i aquelles en les que hi conviuen persones no emparentades. Són algunes de les conclusions de l’anàlisi fet per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal en la publicació “Cens de població i habitatges, 2021. LLARS I HABITATGES“

A partir de les darreres dades oficials presentades per l’Institut Nacional d’Estadística (INE), l’Observatori posa la lupa en els 30 municipis del Maresme per veure l’evolució i estructura de les seves llars en el període comprés entre 2011 i 2021.

Les estadístiques censals indiquen que el nombre de llars ha crescut al Maresme un 4,4% en el darrer decenni fins a situar-se en 173.547 l’any 2021. Tot i això, la seva grandària s’ha mantingut gairebé estable amb una mitjana de 2,6 persones per habitatge. On sí que es detecten diferències és en la seva tipologia. El règim de propietat de la llar continua sent el majoritari a la comarca (el 70,3%), però ha tingut una davallada de gairebé 6 punts percentuals en els darrers 10 anys. En canvi, ha augmentat fins al 21,2% el règim de lloguer i també s’ha incrementat fins al 8,5% el nombre de llars en habitatges cedits.

El creixement estadístic del nombre de llars no s’ha reflectit en tots els municipis. Així, el seu nombre ha disminuït a Vilassar de Dalt (-3,1%; -107); Premià de Dalt (-2,1%; -80) i Premià de Mar (-0,1%; -16). En sentit oposat, i en termes relatius, destaca l’increment d’Òrrius (18,6%; +47), Sant Vicenç de Montalt (14,0%; +291); Sant Iscle de Vallalta (13,4%; +64) i Sant Pol de Mar (13,1%; 261). En termes absoluts, destaca Mataró, amb 1.057 llars més, Pineda de Mar (929), Tordera (565) i Malgrat de Mar (513).

Tipus de llar

Pel que fa al tipus de llar, la més comuna en tots els municipis maresmencs, és aquella conformada per una família sense altres persones addicionals i només un nucli. Aquestes representen el 61,3% del total de llars a la comarca; les unipersonals tenen un pes del 23,4%; les d’una família amb altres persones no emparentades són el 5,4%; i les multipersonals que no formen família arriben al 3,1%. El 6,8% restant es distribueix entre altres variants.

La comparativa entre el cens de 2011 i el de 2021 mostra un descens de 7 punts percentuals en el cas de les llars d’una família sense altres persones addicionals i només un nucli (passen de representar el 68,3% de les llars de la comarca al 61,3%) i un increment tant en la presència de llars unipersonals, que passen del 22% al 23,4%, i en el de les llars d’una família amb altres persones no emparentades que creixen de l’1,1% al 5,4%. També augmenten les multipersonals que no formen família, de l’1,3% al 3,1%.

En el cas de la llar més comuna, un nucli simple, el seu pes en els municipis oscil·la entre el 51,6% de Caldes d’Estrac, com a pes mínim, i el 69,6% de Tiana com a pes màxim, 8,3 punts percentuals per sobre de la mitjana comarcal. Quant a les llars unipersonals, els seu pes es mou en una forquilla de valors del 15,9% de Cabrils, com a valor mínim, i el 30,4% de Caldes d’Estrac, com a valor màxim.

Les llars d’una família amb altres persones no emparentades han incrementat la seva presència en tots els municipis maresmencs, sent Caldes d’Estrac i Dosrius on ho han fet amb més intensitat, amb 6,1 punts percentuals, respectivament.

D’altra banda, aquelles formades per una família sense altres persones addicionals i només un nucli han disminuït en tots els municipis, amb més força a Sant Cebrià de Vallalta (-14,9
p.p.), Sant Iscle de Vallalta (-14,6 p.p.) i Dosrius (-13,7 p.p.).

En funció de les característiques de les persones que hi viuen, el 25,5% de les llars de la comarca corresponen a parelles amb algun fill menor de 25 anys i un 18,7% són llars de parelles sense fills.

En 10 anys les llars de parella amb fills en què algun dels fills és menor de 25 anys han disminuït un 13,2%, el que suposa una pèrdua de representació en el conjunt de la comarca en passar del 30,8% al 25,5%. Les que més han augmentat en termes relatius són les llars amb un home sol de 65 anys o més (45,0%), i ha passat de suposar el 2,1% de les llars de la comarca al 2,9%. També han incrementat amb força les llars en què hi conviu un progenitor amb algun fill menor de 25 anys (40,3%) de manera que han passat de representar el 3,5% l’any 2011 al 7,2% l’any 2021.

Grandària de les llars

Quant als membres que constitueixen una llar, les formades per dues persones són les més freqüents amb un 29,1%, seguides per les llars unipersonals amb un 23,4%. El tercer lloc l’ocupen les llars compostes per tres persones amb una presència relativa del 21,6% i les integrades per quatre persones se situen en quart lloc amb un 18,0%. Les llars més grans, amb cinc membres o més, són molt menys freqüents amb una presència del 7,9%.

No tots els municipis reprodueixen aquest model. Així, a Cabrils la llar més habitual és aquella amb quatre membres (25,9%), seguida per la de dos (24,3%), la de tres (22,8%), la unipersonal (15,9%) i la de cinc membres o més (11,0%). A Caldes d’Estrac la llar més habitual és la unipersonal (30,5%), en segon lloc se situa la de dos membres (29,3%) seguida per les de tres (17,3%) i quatre membres (15,1%) i en darrer lloc les de més membres amb un pes del 8,0%. També a Sant Pol de Mar la llar unipersonal és la més habitual (30,0%) encara que seguida de ben a prop de la llar de dos membres (29,8%).

També hi ha un altre grup de municipis en què si bé la llar més habitual és la de dos membres, hi ocupa la segona posició la llar de tres membres; són Alella, Argentona, Cabrera de Mar, Dosrius, Montgat, Palafolls, Premià de Dalt i Vilassar de Dalt. Un altre cas és el de Tiana en què les llars més habituals són les de dos (26,0%), tres (25,2%) i quatre membres (23,7%) (annex 5).

Respecte del 2011, en el conjunt de la comarca, les llars que més han augmentat percentualment han estat aquelles de 5 membres o més (36,9%), seguides per les unipersonals (11,0%) i les de tres membres (1,7%). En el cas de les de més membres, el seu pes ha passat del 6,1% del 2011 als 7,9% el 2021. Les unifamiliars han passat de suposar el 22,0% de les
llars de la comarca al 23,4%. I, malgrat incrementar en termes absoluts, aquelles de tres membres han perdut pes en el conjunt de la comarca, del 22,2% al 21,6%.

La grandària mitjana de la llar s’ha mantingut igual; si el 2011 era de 2,61 persones per llar, pel 2021 és de 2,6 persones per llar, un descens pràcticament inapreciable. Lleus descensos que s’han experimentat en la meitat del municipis de la comarca.

Llars unipersonals

Les llars unipersonals han augmentat en el gruix de municipis de la comarca respecte
del 2011 i destaquen els increments experimentats a Sant Cebrià de Vallalta (59,2%),
Sant Iscle de Vallalta (58,8%) i Malgrat de Mar (48,8%). En el pol oposat es troben 5 municipis maresmencs on aquesta tipologia de llar ha disminuït: Caldes d’Estrac (-7,4%), Premià de Dalt (-4,4%), Calella (-4,1%), Vilassar de Dalt (-2,1%) i Vilassar de Mar (-2,0%).

Caldes d’Estrac és el municipi maresmenc amb més presència de llars unipersonals on hi tenen més presència (30,5%). Seguidament se situa Sant Pol de Mar amb un 30,0% i, en tercer lloc, Calella amb un 28,5%. Els municipis amb la menor freqüència d’aquest tipus de llar són -en ordre ascendent- Cabrils (15,9%), Tiana (16,3%) i Dosrius i Premià de Dalt amb un 17,6%.

Una dada significativa és que en un 10,1% de les llars hi resideix una persona sola de 65 anys o més. I en la majoria d’aquestes, el 71,2%, hi viu un dona. Així doncs, un 7,5% de les llars unipersonals són dones soles de més de 65 anys quan només un 2,9% són d’homes sols de més de 65 anys.

Llars de 5 o més persones

L’informe elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local també destaca el fet que les llars de 5 o més persones han augmentat, amb intensitat, en tots els municipis de la comarca, amb l’excepció de Cabrera de Mar (-4,9%). Els més intensos s’han produït a Òrrius (110,0%), Dosrius (98,9%) i Arenys de Munt (80,0%).

Cabrera de Mar encapçala el rànquing municipal amb llar de 5 o més persones amb un pes de l’11,4%, seguit per Cabrils (11,0%) i Alella (10,5%). On aquest tipus de llar és menys freqüent, relativament, respecte de la resta de municipis és a Palafolls (5,4%), Montgat (5,5%) i Malgrat de Mar (6,2%).

Creix l’atur al Maresme per tercer mes consecutiu

12 setembre 2023

Seguint la tendència registrada a la província de Barcelona i al conjunt de Catalunya, l’atur va crèixer al Maresme durant el mes d’agost. A nivell comarcal es van computar 491 persones aturades més que al juliol, una xifra que en termes percentuals representa un increment de la desocupació del 2,42%.

En total al Maresme hi ha 20.821 persones registrades a les oficines d’ocupació com a demandants de feina no ocupades. El nombre ha anat creixent des del mes de juny, però en termes interanuals, l’ocupació comarcal es troba millor. En concret, hi ha 890 persones menys a l’atur que al mes d’agost de 2022.

Les dades del mes passat -tal com recull l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal- situen el Maresme amb una taxa d’atur del 9,48%, lleugerament superior a la taxa provincial (9,23%) i a la catalana (8,85%).

Com és habitual, l’anàlisi a escala municipal deixa substancials diferències. 21 dels 30 municips de la comarca han registrat increments intermensuals en el nombre de persones aturades; Tordera ha mantingut les mateixes xifres i en 8 localitats (Alella, Caldes d’Estrac, Malgrat de Mar, Òrrius, Premià de Dalt, Sant Andreu de LLavaneres, Sant Iscle de Vallalta i Santa Susanna) ha disminuït la desocupació.

En termes interanuals es detecta majoritàriament una reducció de l’atur, però hi ha 8 municipis que registren increment de la seva població aturada (Arenys de Mar, Arenys de Munt, Cabrils, El Masnou, Òrrius, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Iscle de Vallalta i Sant Pol de Mar). En canvi, Vilassar de Dalt manté la mateixa xifra de persones sense feina que a l’agost de 2022.

Pel que fa a la taxa d’atur registral, Alella és el municipi amb uns percentatges més baixos (4,95%) i Pineda de Mar el municipi maresmenc amb una taxa més elevada (12,87%).

Podeu ampliar aquesta informació consultant el Report d’Atur del mes d’agost elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme:

Baixa el nombre total de defuncions al Maresme, però augmenta entre les persones de menys de 30 anys

13 desembre 2023

L’any 2022 es van registrar 4.277 defuncions al Maresme, una xifra que representa un descens de l’1,02% respecte a 2021, any en què es van comptabilitzar 4.321 morts. El recull fet per l‘Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal mostra que el comportament maresmenc difereix del registrat en el conjunt català on les defuncions han agumentat un 2%. En canvi, la taxa bruta de mortalitat del Maresme és superior a la catalana. A la comarca, es comptabilitzen 9,35 morts per cada 1.000 habitants mentre que al conjunt de Catalunya són 9,02.

El 82,11% de les defuncions han estat de persones majors de 70 anys, el 53% de les quals es concentra en la franja dels 84 als 94 anys. L’any passat es van comptabilitzar 66 morts de persones que superaven els 100 anys.

Les notes diferencials respecte a 2021, són la disminució de les defuncions en les persones de 30 a 89 anys i l’augment en la resta de grups d’edat. Destaca l’increment del 20,69% en persones menors de 30 anys i la pujada del 0,84% de mortalitat entre les persones majors de 90 anys.

A escala municipal, el comportament de les poblacions maresmenques ha estat heterogeni. La disminució de la mortalitat s’ha centralitzat en 14 dels 30 municipis. En termes relatius, Arenys de Mar és el municipi on més han augmentat (23,5%) seguit per Òrrius (20%), mentre que Cabrera de Mar (-36,6%) i Sant Vicenç de Montalt (-20,3%) són les poblacions que experimenten els descensos relatius més intensos.

En termes absoluts, Arenys de Mar experimenta també l’augment més nombrós (+47 defuncions) mentre que Mataró és el municipi amb un descens més elevat (-100 defuncions).

Podeu ampliar aquesta informació i consultar les dades dels 30 municipis maresmencs consultant la Nota sobre defuncions al Maresme-2022 elaborada per l’Observatori de Desenvolupament Local.

L’atur baixa a gairebé tots els municipis del Maresme

4 juliol 2022

El mes de juny ha deixat un nou descens de l’atur al Maresme que registra 692 persones sense feina menys que el mes anterior i situa la taxa d’atur comarcal en el 9,61%. Tot i la reducció de la desocupació, encara hi ha 20.900 persones inscrites a les oficines d’ocupació.

El descens de l’atur ha estat generalitzat en tots els sectors econòmics sent l’agricultura (-6,94%) i la indústria (-3,95%) les que mostren baixades més intensens. També són destacades les reduccions en els serveis (-3,40%) i en la construcció (-2,25%). En canvi, ha augmentat lleugerament -un 0,21%- el nombre de persones sense ocupació anterior (SOA) que cerquen feina.

Les xifres sectorials encara són més positives en la comparativa interanual ja que els descensos de l’atur superen el 20% respecte al mateix període de l’any passat en tots els casos ha excepció de la construcció que es queda en el 19,59%.

També ha estat generalitzat en tots els grups d’edat amb baixades percentuals més intenses entre les persones més joves. En concret, l’atur ha baixat un 5,64% en el col·lectiu d’entre 25 i 34 anys i un 4,55% en el de 16 a 24 anys.

Les xifres municipals

Tot i les diferències que habitualment es donen entre els 30 municipis del Maresme, el descens de l’atur del mes de juny ha estat gairebé generalitzat. Només 4 municipis (Dosrius, Sant Vicenç de Montalt, Teià i Vilassar de Mar) han sumat població a l’atur i Caldes d’Estrac no ha registrat cap variació respecte a les xifres de maig.

Pel que fa a la taxa d’atur, superen la xifra comarcal (9,61%) Calella, Malgrat de Mar, Mataró, Pineda de Mar, Premià de Mar i Tordera.

Podeu ampliar aquesta informació consultant el Report d’Atur elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme:

La sinistralitat laboral al Maresme augmenta un 6,52% durant el 2007

20 març 2008

4 persones van morir en accident de treball

L’any 2007 es va tancar amb una xifra rècord d’accidents laborals al Maresme. Segons les dades recollides per l’Observatori de desenvolupament local del Consell Comarcal del Maresme, durant els dotze mesos de l’any passat, 6.548 treballadors i treballadores van haver d’agafar la baixa laboral després d’haver patit un accident a la feina.

Les xifres són preocupants. Les dades de sinistralitat laboral corresponents a 2007 són superiors a les registrades a la comarca durant els darrers 4 anys. Tot i que el 2005 va haver-hi una reducció i dels 6.010 treballadors ferits el 2004 es va passar a 5.623, el 2006 la xifra va pujar a 6.147 i el 2007 encara es va incrementar més tancant l’any amb el balanç de 6.548 víctimes. Del total de treballadors i treballadores que van patir un accident laboral al llarg de 2007, 6.492 (el 99,14%) van resultar ferits lleus, 52 (el 0,79%) va tenir ferides de pronòstic greu i 4 persones (el 0,06%) van perdre la vida. El nombre de víctimes mortals també ha augmentat respecte al 2006, any en el qual van morir 3 treballadors al Maresme. Seguint la tendència d’anys anteriors, la major part dels accidents laborals van tenir lloc en el sector serveis (el 43,54%). Segueix la construcció amb un 30,11%, la indústria amb un 24,66% i l’agricultura amb l’1,67%. Fent la comparativa amb el 2006, es detecta un augment de la sinistralitat laboral en el sector serveis que té un increment relatiu del 14,22% i, en menor percentatge, en la construcció, on s’ha experimentat un augment dels accidents del 6,07%. A l’altra banda trobem l’agricultura i la indústria, sectors que han disminuït la sinistralitat laboral un 13,38% i un 3,00% respectivament. Podeu accedir a l’informe complert de sinistralitat laboral al Maresme durant el 2007 que ha elaborat l’Observatori de desenvolupament local del Consell Comarcal del Maresme,
clicant aquí
.
-Podeu ampliar la informació amb les dades trimestrals i amb les referenta a anys anteriors,
clicant aquí

El Maresme és la cinquena comarca amb el PIB per càpita més baix de Catalunya

21 desembre 2021

El Maresme aporta el 4,06% del Producte Interior Brut (PIB) català. En concret, el 2019 va generar 10.143,50 milions d’euros, una quantitat que ens col·loca en el cinquè lloc en el rànquing comarcal darrera del Barcelonès, el Vallès Occidental, el Baix Llobregat i el Vallès Oriental.

Tot i aquest important pes econòmic, les dades per càpita -analitzades per l’Observatori de Desenvolupament Local- indiquen que el Maresme es troba molt per sota de la mitjana catalana. De fet, és la cinquena comarca amb el PIB per càpita més baix de Catalunya, només per sobre del Priorat, Montsià, Baix Penedès, Garraf i Pallars Jussà.

Les dades de 2019 indiquen que el PIB per càpita maresmenc va ser de 22.500€ quan la mitjana catalana arriba als 32.600€. En general, el producte interior brut per càpita va augmentar a la majoria de municipis maresmencs respecte a 2018 a excepció d’Arenys de Mar i Cabrils que van mantenir les mateixes xifres de l’any anterior i Dosrius, Malgrat de Mar, El Masnou, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Pol de Mar i Tordera que van registrar un descens.

Tenint en compte que no es disposen de dades dels municipis de menys de 5.000 habitants (Cabrera de Mar, Òrrius, Sant Cebrià de Vallalta, Sant.Iscle de Vallalta i Santa Susanna), Palafolls i Vilassar de Dalt són les poblacions amb més PIB per càpita. En el cas de Palafolls arriba als 42.800€/habitant i en el de Vilassar de Dalt la xifra és de 34.200€/habitant. També es troben per sobre de la mitjana comarcal Argentona (28.800€/habitant) i Mataró (24.400€/habitant)

El producte interior brut per sectors

Només hi ha 2 municipis: Malgrat de Mar i Tordera que registren un descens del PIB respecte a 2018. L’altra característica general és que el sector que més riquesa genera és el dels serveis amb l’excepció de Palafolls on la indústria, amb una contribució del 48,8%, supera als serveis (45,4%).

El pes del sector serveis a nivell local oscil·la entre el 51,3% d’Argentona i el 89,8% de Calella. Alella (88,2%), Cabrils (86,4%), Tiana (86,3%) i Sant Vicenç de Montalt (86,1%) són també els municipis amb més impacte de les aportacions del sector serveis.

A banda de Palafolls, Argentona (40,1%), Arenys de Munt (32,5%) i Dosrius (32,6%) són els altres tres municipis amb més pes industrial.

D’altra banda, Vilassar de Mar és el municipi en què el sector primari fa una major aportació al PIB (7,1%) seguit per Arenys de Mar (3,4%) i Vilassar de Dalt (3,2%).

La riquesa generada en el sector de la construcció té un pes sobre el PIB municipal del
12,7% a Premià de Mar, del 10,9% a Canet de Mar i del 10,7% a Sant Andreu de
Llavaneres.

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe Producte Interior Brut comarcal i local – 2019 elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme

El Maresme registra el primer descens interanual de l’atur en 15 mesos

4 juny 2021

Les dades d’atur al Maresme tornen a ser positives. Durant el mes de maig es va reduir un 2,88% el nombre de persones inscrites a les oficines d’ocupació com a demandants de feina. A més, tal i com recull el Report d’Atur elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme, per primera vegada en quinze mesos es registra un descens interanual de la desocupació. En concret, al Maresme hi ha un 1,43% menys de persones aturades que el mes de maig de 2020.

Tot i aquesta bona tendència, encara hi ha 29.420 persones aturades a la comarca i es calcula que 41.128 estan afectades per un Expedients de Regulació Temporal de l’Ocupació (ERTO).

Les dades del mes de maig situen la taxa d’atur maresmenca en el 13,77%, mantenint-se superior a la provincial (13,09%) i a la catalana (13,02%).

Tots els sectors econòmics han registrat un descens de l’atur respecte al mes anterior i en termes interanuals només ha incrementat la xifra de persones sense feina al sector primari. També hi ha un important creixement de sol·licitants d’ocupació en el col·lectiu SOA (sense ocupació anterior). En concret, un 27,67% més que el mes de maig de 2020.

Tot i que el balanç comarcal és positiu, no se segueix la mateixa tendència en tots els municipis. En comparació amb el mes anterior, Dosrius i Premià de Dalt registren un lleuger increment de persones desocupades i Òrrius no experiementa cap variació.

Tampoc no es reflecteix la tendència de disminució interanual en 10 municipis. Són: Arenys de Mar, Cabrils, Dosrius, El Masnou, Premià de Dalt, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Iscle de Vallalta, Sant Pol de Mar, Sant Vicenç de Montalt i Tiana.

Podeu ampliar aquesta informació consultant el Report d’Atur del mes de maig en la següent infografia interactiva:

Disminueixen en més d’un 5% els accidents laborals amb baixa al Maresme

4 març 2003

L’any 2002 es van registrar 6.732 accidents laborals amb baixa a la comarca del Maresme, 370 menys que en el decurs de 2001. Les xifres recollides per l’Observatori del Mercat Laboral del Maresme, servei del CCM, apunta que en termes absoluts, el major descens ha tingut lloc entre els accidents lleus (passant de 7.030 al 2001 a 6.665 al 2002), tot i que en termes relatius, han estat els accidents mortals els que han baixat més. L’any 2001 es van produir 4 morts per accident laboral i l’any 2002 es van registrar 2 víctimes. Pel que fa a accidents amb ferits de pronòstic greu, de 68 l’any 2001 s’ha passat a 65 l’any 2002.

La Construcció ha estat l’únic sector que ha incrementat el nombre d’accidents laborals amb baixa (l’augment ha estat del 2,92%); en canvi, l’agricultura ha registrat el descens més important (23,31%). El mes més fatídic va ser el de juliol. S’hi van produir els dos accidents laborals amb víctimes mortals. Un va ser al sector de la Construcció i l’altre al sector Serveis.

Dades de sinistralitat laboral al Maresme any 2002
Dades de sinistralitat laboral al Maresme any 2001